ENVERS està redactant aquest projecte per encàrrec de l’Ajuntament de València, en concret pel Servici Devesa- Albufera.
Es tracta d’un projecte de restauració ambiental per recuperar les condicions originals de 4 mallades de la zona de la Devesa del Saler: la mallada del Quarter, les mallades del Saler i la mallada de La Rambla.
Les mallades de la Devesa són depressions naturals del terreny que es troben a la Devesa del Saler, dins del Parc Natural de l’Albufera de València. Són zones endorreiques, és a dir, petites depressions sense eixida natural d’aigua. Quan plou o puja el nivell freàtic, s’hi acumula l’aigua, i es formen bassals temporals o llacunes. A mesura que l’aigua s’evapora, el sòl queda molt salí, ja que les sals minerals es concentren en la superfície.
Aquesta combinació d’humitat temporal i salinitat crea un ecosistema molt especial on hi viuen espècies adaptades a la sal i a períodes d’inundació o sequera.
Fa uns quants segles, la zona de la Devesa era una franja d’arena litoral entre la mar Mediterrània i l’Albufera, conseqüència de la fletxa litoral de sorra de les desembocadures del Túria i del Xúquer. El vent de llevant (el gregal i el llevant) arrossegava l’arena de la platja cap a l’interior, formant cordons de dunes paral·lels a la costa. Aquest procés natural creava una topografia ondulada, amb pujols de sorra (les dunes) i zones baixes entre elles. Entre aquests cordons de dunes hi havia depressions o fondalades on el nivell del terreny quedava per sota del freàtic (nivell de l’aigua subterrània). Quan plovia o el nivell freàtic pujava, aquestes depressions s’omplien d’aigua, donant lloc a basses temporals o permanents: les mallades.
Aquestes depressions on s’acumula aigua dolça o salobre, formant zones humides temporals, són avui un dels ecosistemes més valuosos de l’Albufera.
Durant el segle XX, moltes mallades van ser alterades per urbanitzacions i obres, però tot i les alteracions que han patit es van salvar del procés urbanitzador gràcies a un important moviment social que va aconseguir la seva protecció.
Des dels anys 1980, la Generalitat Valenciana ha impulsat projectes de restauració ambiental per recuperar-les i preservar-ne la biodiversitat. El nostre projecte forma part d’aquest objectiu.
Les mallades d’aquesta zona van ser aterrades amb sorra de la pròpia platja, als anys 70, amb un intent de dessecació per a la seva posterior urbanització. Tot i que als anys 80 es van recuperar, en part, i es va retirar la capa superficial de sorra, encara hi ha restes de sorres que alteren el funcionament original de les mallades.
Cal restaurar les característiques geomorfològiques, per permetre la implantació dels hàbitats que li són propis, retirant les sorres superposades fins al límit de la capa de llims o “tosca” que es va anar creant al llarg dels anys i que ofereix la base impermeable del vas de les mallades.
Per això cal fer una campanya de cales que permetin veure l’estat dels sediments actuals i mesurar la capa de sorra a extreure, però també una detallada cartografia botànica que ens permet identificar les zones de més valor o la microtopografia de cada mallada, ja que en funció de la permanència de l’aigua es desenvolupen unes espècies o altres.
Si recuperem els sediments i morfologies originals, o uns de similars, la natura avançarà en la recuperació dels hàbitats que li corresponen i la fauna que l’habita.
